No és país per a covards

13dAhir, vestit de gala per la catedral de Vic. Una senyera virtual en vestia la façana. A davant, i dins dels murs imaginaris de Santa Maria de la Rodona centenars de ciutadans esperàvem prèdica. La vam tenir. L´èxit de participació al 1r referèndum d´Osona per la Independència de Catalunya feia tapar boques i despullar els arguments dels que van titllar-ho de “costellada”. Ells, muts i a la gàbia. A qui fa por la paraula i el vot? A qui no interessa la política? Als ciutadans i ciutadanes els interessa, i molt. Però cal canviar les regles del joc. Osona, i Vic en particular, són el pal de paller del dret a decidir. Sincer i merescut reconeixement públic a tots els que ho han fet possible. A tots els que hi hem col·laborat. Els ciutadans i ciutadanes d´Osona, en una llicó d´humilitat i dignitat, han dibuixat el full de ruta d´aquest país. Són ells els que han reubicat cadascun dels partits en els espais polítics que hauran d´obrir joc. ERC, CUP i Reagrupament ho tenen clar. CIU ho ha entès (Unió, també?). ICV ha patinat. Però PSC i PP, s´han fet amics. Ai làs! Aquest no és país per a covards. Tampoc per pistolers. Urnes i vots, les nostres armes. I amb elles hem guanyat, també, la lluita del TC. La sentència ja no importa. Ni Estatut ni reforma constitucional. Són castells al vent. L´horitzó és un altre: dret a decidir i estat propi. No és a la cantonada, però si al cap del carrer. Pròxim pas? Aprovar la llei de consultes per via de referèndum (ara en tràmit parlamentari) i utilitzar-la de immediat per emplaçar-nos tots dins la casa comuna, el Parlament. Des d´allà, amb bones formes i amb seny català, ens separarem dels amics d´Espanya.

PS: en breu, videos i final de festa.

Si volem, podem!

vota siAmigues i amics lectors, demà serà un èxit això! I ho serà no pas per què la participació i l´èxit del Sí seran inapel·lables, que també, sinó perquè el poble ras haurà marcat l´agenda a partits i polítics. Als partits, els ciutadans i ciutadanes els haurem reubicat en els nous espais que els pertoquen. I als polítics, els haurem alertat que o bé ens escolten o es queden sols. Els grans canvis socials de la història els ha imposat sempre una majoria social abans que política. És la il·lusió col·lectiva que acaba convencent la majoria la que sempre està al darrera dels grans canvis socials. Només les dictadures i algunes democràcies mal enteses s´imposen. I malgrat opinions delirants (llegides aquest cap de setmana a El 9 Nou), la transparència i rigorositat del 13D, i abans la del 13S, és irrefutable. Aquest país necessita il·lusió, convicció i fermesa. No necessita ambigüetats, pors i rancúnies. Si volem, podem! I és que vuit dies abans de la caiguda del mur de Berlín ningú es creia que cauria. I dos anys abans que Obama guanyés les eleccions ningú es creia que un negre seria president dels EEUU.  Ai làs, quan alguns es pensaven que la política no interessava als ciutadans perquè no se´ls parlava de crisi ni dels seus problemes reals, va i resulta que ara es mobilitzen per una fotesa com la independència de Catalunya. No, si la culpa encara serà nostra, per haver-nos mobilitzat per una fotesa i no per la crisi!!! Sort que sovint, la política, és tan senzilla com una lliçó d´humilitat i dignitat.

Les cares llargues i el Ple espès

pledesembre09Cares llargues ahir en el Ple de Vic. La fermesa (algú es creia que era broma?) amb la que Esquerra ha reclamat més recursos per les polítiques socials de Vic en el migrat pressupost d´enguany, i la còmica imitació d´un actor (de bon rotllo, naturalment!) de l´alcalde Vila d´Abadal en l´entrega dels Premis Julius d´enguany (suport i endavant!) en presència de l´única regidora de l´equip de govern present en l´acte (Gràcia Ferrer), són els motius del clima enrarit del Ple d´ahir. A més, l´aprovació per unanimitat del Plà Local de Política de Dones 2009-2012 i del Reglament de funcionament del Consell de Joves (pal de paller del Plà Local de Joves de Vic), ambdós projectes liderats per Esquerra però amb participació dels grups de l´oposició (la qual cosa van agrair públicament), va fer pujar la mosca al nas a l´Alcalde i a Xavier Solà, poc acostumats a rebre (ells) elogis de l´oposició. M´estalvio els detalls però aquí s´explica bé. No obstant això, i en el context econòmic en el qual estem, no és d´estranyar (ni ha de fer por) que es visualitzin discrepàncies, doncs tot i compartir govern, els projectes no són simètrics (malgrat que en alguns punts es complementin) i Esquerra, a diferència d´un altre soci de govern, no ha renunciat al seu projecte de ciutat. A precs i preguntes, Quim Soler de la CUP, tal i com també ho havia fet en repetides ocasions Esquerra a la Junta de l´Impevic, ha demanat a Josep Burgaya el “ninguneig” del català en els Premis Porc d´Or. La resposta airada ha estat clara, és un acte d´àmbit espanyol i s´ha de fer en castellà (veure video). Ai làs, resulta, però, que la llengua pròpia de Catalunya només és una, i no dues!. La llengua només ens té a nosaltres i tenim el dret i l´obligació de defensar-la a capa i espasa i com a mínim exercir el bilingüisme en aquests tipus d´actes!! (foto:osona.com)

Un vigatà al Ple de Manlleu

ple manlleuDesprés de l´experiència del Ple de Torelló d´ara fa uns mesos, ahir vaig anar al Ple de l´Ajuntament de Manlleu. I seguirà Tona. A la sala, més públic que als plens de Vic. Un ram empolsinat presideix el plenari. M´afanyo a xafardejar l´instrumentari a taula a disposició dels regidors. A diferència de Vic, no tenen caramels. Però aigua, sí. I se la veun amb un got de color blau estil “barraques”. També disposen d´un antic portafolis marró (propietat de la casa) estil “home que passa llegir el comptador del llum” que tenen a sobre la taula, inclòs l´alcalde. Dins del portafolis centenari, un bloc de notes on pocs escriuen. De l´ordre del dia, en destaca “l´enterro definitiu” de l´expedient del pàrquing soterrat de la Plaça. Quan parlen Mundet (CIU) i Sánchez (PxC) costa un ou entendre´ls. Vaig desistir. No verbalitzen!! No en va la cara dels altres regidors quan ells parlen, evidencia el problema. Són les 20:30h. En David Bosch “xiva” a l´alcalde que comença el Barça (anem per feina!!). A precs i preguntes, en Manel de PxC (del Madrid?) esguitarra la festa i emula Anglada en incontinencia verbal. Gesticula amb els punys enlaire i apuntant l´alcalde amb el dit per fer-li un “prego” (volent dir prec) perque es fagi un “cens públic de malalts “d´alzaimé” a Manlleu. Ai làs, ja l´ha dita!! Es tracta que el poble sàpiga qui són els malalts perquè si es perden pel carrer (va posar un cas real) tothom els pugui tornar a casa. Mare meva, i perquè no un cens de malalts de càncer, de diabètics, de depresius… Amb un plis plas es va passar pel forro la confidencialitat dels historials mèdics!!!! Sort que el regidor Joan Carles (que apunta bones maneres!!!) va neutralitzar-lo amb cintura i arguments. L´alcalde, amb tacte i savoir fair va reblar el clau. En Prat, a diferència del Vila d´Abadal, ho té controlat. Acabat el Ple, la paraula pel públic, sí senyor! A Vic, l´alcalde, en podria prendre nota! La veu del ciutadà mai ha de fer por…

PS:pregunta del públic sobre la peana d´un sant, Sant Antoni!

La deixuplina del President

montillaLa deixuplina que el President Montilla ha escenificat davant del seu grup parlamentari per la llei electoral és un intent desesperat d´emular Sant Miquel deixuplinant-se. El sant, però, tenia la ciutat als peus. Montilla, en canvi, no hi té el país. L´estirabot de reanimació de la llei electoral hivernada, com la de l´organització territorial, només servirà per justificar l´acte d´autoritat que el President ha volgut impartir un cop recuperat de l´estaborniment etzibat pel “Bartu y los suyos”. Que ningú es fagi il·lusions. Foc d´encenalls. Ni llei electoral ni organització territorial. Ningú canvia de tren a l´última estació. Al contrari, cridarà a files. Als seus i als seus socis. I amb la sobredosi d´anestèsia subministrada al TC n´hi haurà prou perque el mort (digueu-li sentència) no es desperti abans de les eleccions. Així s´evita el trencament ipso facto del govern d´entesa. Però no es pot pas dir que no sigui hàbil el President. Ha estat capaç de fer entretenir els mitjans rossegant un bistec que està més dur que les pedres sobre les que dormia el Sant.

Sexe al carrer i les noies que reien

noies5Poc  s´ho pensaven les 2 noies adolescents (guapíssimes,per cert!) presents avui al Ple de Vic que es parlaria de sexe en el sí del plenari traçat per Fra Josep de la Concepció. Ha estat en el marc de la moció de PxC per prohibir la prostitució al carrer, votada per CIU, PSC i ERC.  Al clímax final s´hi ha arribat quan Quim Soler de la CUP ha dit que davant de tanta prohibició potser s´hauria d´estudiar la possibilitat d´habilitar zones al carrer per practicar-hi sexe. L´afirmació ha fet trontollar el Crist d´alabastre de la sala de plens sota l´estupefacció de l´alcalde i la rialla enamoradissa de les 2 noies. Anècdotes al marge, el ple  ha aprovat congelar ordenances i taxes pel 2010 amb el suport d´una CUP institucionalitzada que ha vinculat el sorprenent vot a favor (per curro de l´alcalde) a la priorització de les polítiques socials en el pròxim pressupost. Vila d´Abadal també ha fet les paus amb l´alcalde de Manlleu al matisar que Vic vol la seu de la nova caixa fusionada a Manlleu i que l´oferiment de Vic només s´ha d´entendre de forma subsidiària (???). Una moció de suport a l´avortament d´ICV-EUiA, votada per ERC i CUP, ha fet convergir altre cop a CIU i PSC, que no han donat suport a la moció, a reclamar que no es portin al Ple mocions que no parlin de Vic. Un argument enverinat que pretén salvar-los de les incongruències polítiques que sovint els delaten. A precs i preguntes, Solà i Tornafoch s´han enganxat fort i han acabat perdent els papers senyalant-se amb el dit. A fora, el càrrec de confiança que segons Anglada porta el cafè a l´alcade no semblava pas emoinat pel fet que aquell li hagués demanat, en el punt de les ordenances, de suprimir el càrrec per reduir costos. Ja eren les 3 tocades i la gana feia estralls en les converses. Llegiu el meu twitter del ple, clicant aquí. 

I la memòria 2008 de la Guàrdia Urbana de Vic?

guardia urbanaA principis d´any, la Guàrdia Urbana de Vic acostumava a publicar la seva memòria anual. Un resum exhaustiu de tota l´activitat duta a terme pel cos durant l´any. Enguany, però, tot i que la memòria 2008 em consta que ja està feta, no s´ha presentat públicament. És el primer any que passa. Mai abans s´havia donat el cas. A què obeeix aquest retard?. Si no ens hi afanyem gairebé podrem presentar, a febrer de 2010, les dues memòries, 2008 i 2009. Després del relleu mal gestionat de la plaça d´Inspector en cap, així com d´altres de caporal, totes amb polèmica inclosa, esperava més celeritat i transparència a l´hora de donar compte de la gestió realitzada. Els ciutadans i ciutadanes necessitem saber com han evolucionat el darrer any els índexs de delinqüència, els punts negres en accidents de trànsit, les intervencions per sorolls, per controls de radar, alcoholèmies, queixes veïnals, campanyas informatives, etc…Coneixent les diverses i múltiples activitats del cos, és la millor manera de projectar el guàrdia “amic del ciutadà” en front del guàrdia “recaptador” i una bona manera d´estimular i incentivar la bona tasca que els agents del cos fan per la ciutat, de la que mai n´he tingut dubtes. Esperarem “pacients” que el Sr. Rafús convoqui la roda de premsa. Del contrari, esperarem les oportunes explicacions…

Política putrefacta, el bastió dels mediocres?

rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrFins quan desenes de xoriços (ja no en són 4!) ens prendran el pèl als milers de desgraciats que encara ens creiem això de la política? Quantes més escòries tenim infiltrades i exercint quotes de poder dins dels ens públics d´aquest país? El bastió socialista més preuat de la història s´escula directa a la claveguera. De res serveix sentir ara dirigents de l´actual cúpula omnipresent del PSC, com José Zaragoza i altres de més brillant oratòria, amics íntims tots ells dels detinguts, enumerant les mesures disciplinàries que prendran de confirmar-se l´evidència. Amb quin dret lladren alguns quan tenen cadells corruptes que els llepen? Aquests són els “Fets, no paraules” que necessita el país? I la manera que “Catalunya, suma +”, com deia una campanya de CIU? Fins quan la política serà el bastió d´uns quants mediocres? Sort tenim que el temps acaba posant tothom al seu lloc. I la pregunta és la següent: el solc produït en els fonaments dels dos grans partits majoritaris d´aquest país pels últims afers de corrupció els estabornirà electoralment? Tot i dubtar-ne, estic convençut que el país ho agrairia. Potser cap partit polític és perfecte, com tampoc ho sóc jo ni cap dels humans, però us puc ben assegurar que el rigor i transparència del partit i projecte pel qual ara estic lluitant (malgrat disputes internes estèrils que no porten enlloc) no té res a veure amb l´amalgama prepotent de les màquines de poder que avui representen CIU i PSC. Potser caldrà passar-los el ribot.

Tanquem-lo al trànsit

carrer manlleuLa remodelació del primer tram del carrer Manlleu de Vic el fa incompatible amb el trànsit rodat que absorvia abans de les obres. Per això sóc partidari de tancar-lo al trànsit, excepte  per veïns i serveis. Aquests mesos d´obres han servit, si més no, per canviar l´hàbit dels conductors que ja s´han espavilat a buscar alternatives de sortida. I tot i que s´hi instal·lin jardineres que separin la calçada de la vorera, tampoc podem aplicar-li el rol de prioritat invertida com l´Eixample Morató perquè el fluxe de trànsit d´aquest carrer seria molt superior al d´aquella zona. Si la intenció (que comparteixo) és anar reduint el trànsit de pas pel centre i esponjar les Rambles, sobretot la del Bisbat, aquesta és una bona oportunitat per començar-ho a fer.  Siguem valents i aprofitem-ho, doncs, per fer-lo peatonal i fer del  primer tram d´aquest carrer un centre comercial a l´aire lliure. I quan en un futur es remodeli el Plà de Balenyà i el carrer Nou podrem acabar d´ampliar aquest circuit per tal que, juntament amb el Passeig, configuri el pols comercial de referència.

Escull el camí, però que meni al cim!

puigmal1Com al Puigmal, a l´independentisme s´hi pot arribar per diferents camins. I tots porten al cim. No en dubteu mai. Aquesta és la virtud de les muntanyes i de l´independentisme del nostre país. Cadascú ha d´escollir el camí, però que meni al cim! No hi ha dreceres i sí molt d´esforç col·lectiu. Personalment, i des del meu primer vot per Esquerra als 18 anys, a l´independentisme hi he arribat després d´un periple per l´esquerra nacional de Serra i Moret i Josep Pallach. Ells, com jo, mai van entendre el país sense que aquest esdevingués lliure. El cim el tenien clar, amics i amigues. El seu ideari, però, sovint va tresgiversar-se partidistament de manera pòstuma. A voltes, aquells que els havien bandejat en vida, van acabar-ne escrivint la història. I vam ser pocs els que seguirem l´ideari sense injerències partidistes. A pèl. Tal i com ells l´havien forjat i defensat. Els centenars de cartes que es conserven, sovint massa desconegudes, en són el testimoni més preuat. Avui, frases del seu puny i lletra, com “un home no és lliure si el seu poble no ho és” o “ amb la independència de Catalunya s´hi ha de pensar sempre i no parlar-ne gaire” o “l´autodeterminació és el dret de tot poble amb consciència nacional” són en boca de tots.  I ara, biografies desinhibides com la de l´amic Miquel-Àngel Velasco (sobre Serra i Moret) o Pere Meroño (sobre Pallach), posen definitivament llum a anys de foscor. Macià i Companys, també eren els seus referents. Tant, que fins i tot Macià, en trepitjar per primera vegada el nostre país després de l´exili, ho volgué fer a Pineda, d´on Serra i Moret n´era l´alcalde. Fou allà on Macià invità a Serra a incorporar-se a ERC per ser ferm coneixedor que ambdós compartien ideari. Us seré franc, no sóc amant de l´independentisme nerviós, aquell que, tot i en bona fe, sovint es precipita però sí en canvi hereu i ferm defensor de l´independentisme compromès (i no nerviós) de Macià i Companys i del seny i humilitat de Pallach i Serra i Moret. Per això aplaudeixo que avui a la seu de la Fundació Irla la gent d´Esquerra presenti un llibre de Josep Pallach. Allà seré. I a tu, estimat lector/a, si encara no has fet el pas a l´independentisme, et dic: escull un camí, però que meni al cim sense tirar pedres. I junts, ens trobem a dalt!