El fanal dels 4 bàculs

bacul-4-3El fanal dels 4 bàculs ja torna a il·luminar la ciutat que tant el va festejar. Si ell parlés explicaria històries que la ciutat encara no ha escrit. I és que des dels anys 30 i fins els 50 els quatre braços d´aquest fanal van il·luminar la Plaça Major de Vic fins que van reubicar-lo a partir dels 50 a l´actual Plaça de la Divina Pastora, i on des de fa uns dies pot tornar-se a contemplar. L´alcalde republicà Marià Serra i Badell deuria contemplar-lo cada dia en la seva etapa com Alcalde, igual que el seu successor, el també republicà Salvador Dordal. És així com també fem ciutat. Recuperant i restaurant el nostre patrimoni per tal que tots els ciutadans d´avui puguin ser-ne partíceps. Espero que l´amic Miquel Cañellas, si llegeix aquest post, pugui corregir-nos les dates, si és el cas, i ampliar-nos les vagues referències que tinc sobre la farola. I ja d´entrada felicito a l´Ajuntament de Vic per l´encert i el compromís amb la iniciativa.

(foto:miquel cañellas) 

El “consell” d´Esquerra

ple-juliol-2009En Cunill (l´home que ha interposat la querella contra l´alcalde) era present al Ple. La provocació, però, no ha fet efecte. Segurament era l´últim ple que es feia en dilluns. En breu, seran els dimecres i així l´alcalde podrà anar al comitè d´Unió dels dilluns a bcn. “Lo” primer és “lo” primer. Avui, pòquer d´asos pel regidor d´Esquerra, Joan López, per fer possible la unanimitat de tots els grups (inclòs PxC, veure video) per la constitució del Consell de Ciutadania, després del fracàs reconegut del primer intent instat per l´Alcalde. Anglada, Tornafoch i Cup han lloat l´esperit de consens de López qui, generós en la victòria, ha compartit l´èxit amb tot l´equip de govern (que n´hauria de prendre nota!). Parctec Vic SL impulsarà i gestionarà el futur però incert parc científic i tecnològic que PxC i Cup no es creuen. Per sorpresa li ha sortit competidor, la segona illa càrnica que, de no ser només de malla i ganivet, pot fer miques un parc que ha sortit com un bolet fora de temporada. Fins a 6.500.000€ s´enfila el préstec que l´Ajuntament de Vic contreu per suplementar les obres del teatre i el plà de barris del Remei. Més enllà de l´import, i del límit legal de la càrrega financera, és important mantenir estalvi positiu i no tancar l´exercici amb dèficit. Però enguany costarà, excepte que el mag Saigí ho arregli. El supercrèdit posa oli a la tensa relació dels últims dies entre Burgaya i Solà. La Pilarín i el bisbe Guix, merescudes medalles d´or de la ciutat. Els bisbes Guix i Casaldàliga també tindran el nom d´un carrer o plaça (el primer a instancies d´Anglada i el segon de Tornafoch). Burgaya encerta rebaixant les taxes d´expedició de documents públics per demanar ajudes per tal que als ciutadans no els costi més la salsa que els cargols. Solà sorprèn quan, votant a favor la moció de la Cup per fomentar la lectura al carrer, els demana que la liderin i que proposin com fer-ho. Donar joc a la Cup serà una estratègia per debilitar Esquerra? O és un regal enverinat per tal que aquells fracassin en l´intent? El twitter del Ple, aquí. 

L´alcalde, cansat?

alcalde11A la taula, només l´alcalde. Tinents d´alcalde i regidors de govern, a baix. Així guanya autoritat i perd prepotència. No porta el discurs escrit. Té notes. Així guanya proximitat. Auditori majoritàriament invitat. Pocs ciutadans espontanis i costa trobar lloc “no reservat”. El discurs templat i planer posa l´accent en l´aspecte social-humanístic però sense cap immigrant a la sala (!!!). Per referir-se a l´auge de PxC, tria un molt mal exemple. Diu que els independents del Dr. Arimany també van esgarrapar 4 regidors i després van desaparèixer. Ho matisa, però és tard. Patinada. Reivindica amb força l´aposta per la formació i el “model Vic” de Cinto Codina. Parla de l´atenció a les persones, amb deures i drets (per aquest ordre). Llença floretes (ep, merescudes!!!) a la ingent tasca del Centre de Normalització Lingüística, l´Escola d´Adults  (presents a la sala) i el Tac Osona. Omple el guió amb projectes de l´anterior legislatura (plà de barris Remei, escola estel, teatre) i ja no interessa tant (o gens) diferenciar-se de l´era Codina. S´esplaia, conscient que aquí es lliura la gran batalla, en explicar mesures de proximitat: regidor de barri, bústia del ciutadà, bus gratuït pels avis, contractes-programa amb entitats, l´oportuna oficina d´acollida, etc. Reconeix l´error del primer Consell de la Ciutadania però cap en la tramitació del POUM. Oriol Guixà no sap on mirar quan parla del parc tecnològic “amb els privats” (!!!). Això sí, referma el paper estelar de la Universitat en la vertebració de la ciutat i comarca (xapó!), reclama la capitalitat de Vic i no amaga dificultats i dinàmiques diferents amb Manresa. Clica l´ullet al petit comerç en detriment de les grans àrees (però el POUM, casualment, en planificava un parell de grans!!) i bandeja Granollers per haver perdut identitat per la voràgine metropolitana (tota la raó i més, però això entra en contradicció amb les previsions de creixement del POUM!). Murri com és, s´atribueix la paternitat de les 18 actuacions de millora adjudicades a empreses de Vic, però finançades i regulades la majoria pel Plà Zapatero i no per l´Ajuntament. Agraeix a Duran i Sánchez Llibre els calés esgarrapats de Madrid (sort n´hem tingut!) i al Conseller Nadal el segon plà de barris (ep, a canvi del Graell). Avança que s´endeutaran fort per sortejar la crisi però evita parlar de reduir despesa superflua (que n´hi ha!). Acaba el discurs amb l´epitafi de Vic com a capital de muntanya i havent parlat molt de persones però havent concretat poc les línies de futur. Ambtot, l´he vist resignat en alguns temes i amb un cert aire de cansat. (foto:osona.com).

A tornar-hi!

ajuntament-tubEi, torno a ser aquí. Disculpeu-me la no actualització del bloc. Parèntesi sabàtic. Prevacances d´estiu. Bé, potser el prefixe hi sobra, tal i com està el pati. Malgrat  que s´intentin projectar estímuls de recuperació econòmica, això està més parat que el nou recinte de Sant Sixt. Al Colisseu de Roma i a Port Aventura enyoren les cues. Mentrestant, el finançament entra en coma. Caldrà desendollar la màquina, malgrat que la “catalunya optimista” defensi l´estat vegetatiu. A l´Ajuntament de Vic, toca fer balanç oficial de govern. M´expliquen que l´assistència als primers actes oficials de balanç és molt pobre (exceptuant els assistents que cobren de l´Ajuntament). I l´Ajuntament comença a pagar proveidors amb pagarés. I jo em pregunto, algú es pensa fer un altre forat al cinturó? urgeix! Per altra banda, i per subscripció popular es podria finançar la canalització del tub de l´aire condicionat de l´oficina del ciutadà de l´Ajuntament per tal que aquest no desemboqués directament per la finestra (veure foto). A veure si l´Ajuntament s´haurà d´obrir un autoexpedient sancionador…ai ai ai!!

Festa a dalt la grua

gruateatreFinestra oberta. Nit calurosa. A fora, però com si estiguessin dins dels llençols, uns crits d´ocellots em desperten. Endevino que no són pardals. Massa petits per aquest sorollam. Pel gruix dels càntics, imagino que deuen ser més d´un centenar. Esparverat, mig adormit i a pilota picada, surto al balcó de l´habitació. Aixeco la vista. Negre nit. Miro el rellotge i no veig l´hora. D´on surten aquests xiscles? I ospa tu, els càntics provenen de la zona del nou teatre-auditori. Ai làs, l´enorme caixa de ciment té una sonoritat de puta mare penso…Però no, m´adono que els càntics provenen de dalt la immensa grua que de dia hi feineja. En un braç de la gran grua hi detecto més de 60 gavines “tipus PP” arrenglerades una al costat de l´altra i algunes barallant-se entre elles. D´aquí els càntics esparverats de les que es miren la picabaralla. S´estan divertint?? Agafo mòbil per fer foto, punyeta no es veu res. Intento a la desesperada intervenir des de la distància amb un crit de silenci….tsssssssssssssssss!!!!! Autoritat denegada. Les bèsties en guerra continuen esbatussant-se i les altres vinga a xisclar i esvoletegar-se!!! Fracasso en l´intent de mediar una solució pacífica. L´espectacle gratuït continua i no hi auguro final. La lluita serà llarga. La nit també. Em resigno. La son no perdona i encomano les bèsties al déu del sol… que surti i els aturi la festa. Torno al jaç i m´abrigo. I que cridin…  

L´ocell de pedra i l´osonosfera que piula

santallucia-007-bisAquest divendres 19 de juny, a les 20 hores, al Centre Cultural de Can Costa i Font de Taradell l´Osonosfera (www.osonosfera.cat) compleix 1 any i ho fa organitzant la 2ª Trobada de Blocaires d´Osona. L´ocellot que veieu és el patró d´enguany. L´any passat ho fou la mítica font del desmai. Aquest any, a més dels blocaires, la trobada s´amplia també als twittaires de la comarca! L´Osonosfera, dinàmica i amb empenta com la comarca, mai no es queda quieta i es mou avançant i millorant per fer-la més viva i representativa d´aquest camaleònic món virtual. El peculiar ocellot de pedra de la plaça de Santa Llúcia de Taradell, on aquest dimarts a les 18:00h hi celebrem la roda de premsa, ha estat investit patró per ser precisament un ocell el símbol o esguard del twitter. I és que Osona piula en xarxa…i jo afegeixo: i que per molts anys continuïi piulant i com més alt millor! Us emplaço a tots i totes, doncs, a piular aquest divendres a Taradell amb dos convidats de luxe, l´amic Saül Gordillo (perodista i blocaire) i la Trini Milán (Presidenta d´STIC.CAT) A mi, un viatge sorpresa em farà està a Roma, però en aquest món virtual ja sabeu que no hi ha distàncies…i per tant, ens hi veurem igual. Salut i xarxa!!!

Zp o el timo de l´estampeta

timo-estampetaEl món al revés. Zapatero díxit ha escollit el 15 de juliol per dir “prou” a l´estil Cuní. Aquest país ja no sap si riure o plorar però això va pel pedregar. L´últim que apagui el llum. El què està clar és que l´afer del finançament és més fals que un duro sevillano. Dins al govern, estic segur que si et plantes, hi guanyes! Necessitem un país de 1a i no de 3a. Fets i no paraules, que deia aquell. Sinó serà pitjor el remei que la malaltia. Encara hi som a temps. Estem cremats però no rostits. En canvi, a final d´any, podriem ser carn picada. Si el 15 de juliol Zapatero no descobreix la pedra rossetta (descoberta, per cert, el mateix dia) serà millor no munyir més la teta i forçar eleccions a la tardoreta. Això, o el timo de l´estampeta. 

Camises blau cel i mitjons de llana

 

plejuny2009En el ple d´ahir els micros dels regidors no van fallar. Eren nous. Inalàmbrics. Els antics, amb només 3 anys d´antiguitat, havien donat algun problema tècnic en l´últim ple. Conseqüència: micros nous. L´Eugeni (tècnic frelance) estava content com unes pasqües. Si totes les empreses canviessin el sistema de so cada 3 anys no notaria la crisi!!! A la sala, però, continua sense haver-hi wifi lliure. I els que ens conectem via twitter, continuem pagant, ai làs! Paradoxes de la vida. Com la del contrast de la camisa blau cel de 5 dels 6 regidors de CIU (benvinguda primavera) amb els mitjons de llana de l´entrenyable mossèn Lluís (comiat d´hivern), ara ja company de sala a cada Ple. I és que vivim en un mon de contraris. De l´ordre del dia, destacar que, a banda del nou Consorci per gestionar (la contrapartida del segon plà de barris) les dues ARE, també es va aprovar crear una altra comissió per crear una nova SL pública gestada des de l´Impe per promoció i impuls econòmic i en la que es desconeix (i aquí hi ha l´entrellat!!) si els consellers delegats de la mateixa seran remunerats (???). Durant el debat de la moció de PxC sobre Jaume I, els regidors cupaires són ningunejats per Anglada, que els titlla de borratxos i que no es dutxen, davant la sorprenent passivitat (!!!) de l´Alcalde que no obliga a Anglada a retractar-se de les injurioses paraules.  A precs i preguntes, Anglada torna a buidar el pap i aireja el malestar (real i evident) del cos de funcionaris de l´Ajuntament. A més, l´atractiva secretària de l´Ajuntament, plega. Anglada, que es permet en públic alliçonar els seus súbdits regidors, continua tenint empaltat en el tarannà, l´antídot amb el que, paradoxalment, els altres grups han d´anestesiar-lo. A dia d´avui, però, i a manca d´un “Anglada bo” que pugui neutralitzar-lo, l´efecte és imparable!   

Mitja part a l´estadi de la ciutat dels sants

 

placaAprofitant el símil futbolístic, (avui guanyarem!!!), si la ciutat fos un estadi, govern i oposició els dos equips de futbol, i els ciutadans de Vic els espectadors de la graderia, a dia d´avui, 27 de maig, estariem a la mitja part del partit de legislatura i amb un empat al marcador, 2-2. L´equip de govern ha marcat 2 grans gols; el bus gratuït pels avis i el segon plà de barris, tot i que aquest últim de penal i fruit d´una jugada polèmica (una internada pel Graell provoca un “penal discutible” que l´hàbil alcalde transforma en gol pel segon Plà de Barris). L´equip de l´oposició, a la vegada, ha intentat escalfar el partit amb reiterades faltes (algunes de tarjeta vermella) sobretot per part del davanter centre, egòlatra i sense escrúpols, però amb bona sintonia amb l´afició. Però al mig del camp, l´oposició no ha tingut massa consistència i les passades en profunditat han estat més aviat poques. Amb tot, l´oposició ha fet 2 gols, marcats en pròpia porta per l´equip de govern, com el dels sous i els molts càrrecs de confiança, i el del poum. Aquest últim marcat en el temps de descompte de la primera part (quin mal!!!). Ara, al vestidor, els dos equips referan estratègies i tots sortiran a guanyar. Però es descarten golejades. A l´equip del govern, els equilibris seran més difícils i alguns jugadors han demostrat més consistència i demanaran més minuts. De donar-los o no, pot anar-hi el partit. A més, l´equip de l´oposició penjarà pilotes a l´olla, intentant rematar-ho tot i esperant més errors en defensa. El resultat, però, no es decidirà en l´últim minut. A l´últim quart, tot ha d´estar dat i beneït i pensant només en la pròxima temporada. De no ser així, el partit pot acabar boig i qualsevol individualitat esperpèntica fent el gol d´or.     

Canvi d´armari

armariEm feia molta mandra però ja ho he fet. Ahir al punt de la mitjanit vaig consumar el canvi d´armari. D´hivern a estiu. Va durar 1 hora i quart i vaig acabar trinxat. De fet, ja venia tou del cap de setmana però enfundar i desenfundar 15 tratjos, amb les seves camises i corbates, agota més que en Torrebruno cantant “tigres y leones”. El pròxim armari que em compri (després de la crisi, clar!) serà 3 vegades més gran, o millor encara, una habitació-vestidor i adéu als canvis d´armari. Zapatero, que plan tienes para armarios? no me lo digas que aún pagarás las perchas y yo tendré que pagar el resto. En fi, ara ja el tinc fet. A la tardor, hi tornarem. Això sí, tot i el pal que fa, crec que és una molt bona teràpia. T´ajuda a escollir quin tratjo passa a millor vida i prioritzar quin renova per una temporada mes, quina camisa té els punys gastats o quina no t´has posat gaire, quina corbata té el nus ampla i amb quina pots fer-li el nus francès, etc…N´hi hauria per fer un llibre, “Manual pel canvi d´armari”, o perquè l´Impe n´organitzés una fira o Urbanisme programés l´alçada i la fondària dels armaris. Renoi, quina teràpia!