Vic, cròniques urbanes

Amb gorra i posat seriós és com l’amic Miquel S.Cañellas garbella diàriament i amb precisió suïssa la sempre complexa història de la nostra ciutat. El considero amic i mestre i malgrat no coincidir sempre, ens uneix per damunt de tot l’estima a la ciutat. Sovint, la caminem i la trepitjem  plegats. Ara ha reeditat i ampliat un llibre de l’any 2002, Vic:Cròniques Urbanes, que esdevé de nou un compendi històric, àgil i amè, de la nostra ciutat. En les seves pàgines s’hi conté l’equilibri històrico-polític que a voltes ha mancat a alguns il·lustres vigatans. És tot un honor tenir l’exemplar, de nou, entre les meves mans. I aquest cop, a  més, dedicat. Salut i ciutat, amic Miquel.

A la UVIC, consens i sentit comú

Si políticament algú pretengués, encara que fos remotament, desvirtuar el projecte universitari de la UVIC que els últims anys s’ha consolidat quantitativa però sobretot qualitativament, per embrancar-se en un projecte paulatí de privatització total deixant la vocació de servei públic de la UVIC a la deriva, faria un flac favor a la ciutat i mermaria les potencialitats del projecte territorial i social, a més de l’acadèmic, que també emana de la UVIC. Els últims dies, tot i que no hagi estat aquesta la intenció política (???) del màxim representant de la ciutat i President de la FUB, la línia comunicativa emprada per l’elecció del rector/a, així com el tracte dispensat vers la comunitat universitària per aquest afer, juntament amb l’acumulació de càrrecs vers alguna persona que, si bé permeten els estatuts de la FUB, semblen generar disfuncions, no han ajudat gens a visualitzar una posició clara i un projecte engrescador basat en el model actual que aglutini al seu voltant la majoria de la comunitat universitària. Més aviat s’ha visualitzat precipitació i poc tacte. En qualsevol cas, la millor carta de presentació per qui sigui el nou rector/a de la UVIC no és de ben segur  un claustre posicionat en contra (tot i no ser vinculant) o una comunitat universitària majoritàriament recelosa. Només per això ja valdria la pena reconduir la situació i buscar una entesa que fagi possible el diàleg i el compromís ferm en la defensa i desenvolupament del model actual. Si bé no és qüestió de noms, sinó de models, també és cert que el nom fa el model. I per tant, més enllà que el patronat de la FUB amb l’Alcalde al capdavant, sigui qui estatutàriament  elegeixi el nou rector/a, seria un error estratègic fer-ho sense el consens suficient en el sí de la comunitat universitària, sobretot d’ aquella acreditada per la seva vàlua en la consolidació del model universitari que avui és vigent i que tants bons fruits ha donat a la ciutat, a la comarca i al país.

Un forat més al cinturó…

Ningú de públic al ple d’ahir de l’Ajuntament de Vic. A sobre la taula, un ordre del dia escuet del que la venda de les parcel·les del Bruguer va erigir-se en baló d’oxígen per les arques municipals. Tornafoch lluïa una samarreta de suport a Laura Arau i Manu Tapial que no va entendrir CIU ni PxC que junts van  impedir que l’Ajuntament aprovés la moció de condemna a l’atac israelià i de suport als activistes osonencs. Millor sort va tenir la CUP amb la seva moció per honorar els lluitadors antifranquistes que va aconseguir fer rectificar (per la proximitat de les eleccions) l’estratègia de CIU i sobretot del PSC envers el tracte amb el bàndol feixista. Quan es va haver de parlar del pecuni, Burgaya va enumerar un reguitzell de mesures d’austeritat (benvingudes!!) però no totes consensuades amb els socis de govern (!!!) i amb alguns descuits intencionats, per acabar acceptant el que fa una setmana i mitja era una utopia: reduir el sou dels polítics i dels càrrecs de confiança. Va evadir-se dient que tot just dimarts se’ls havia comunicat l’acord signat en data 28 de maig de 2010 de la comissió municipalista consensuat per fmc i acmc i plagi de l’acord espanyol. El colofó final arribà quan afirmà amb vehemència els molts diners que els regidors havien deixat de guanyar per haver-se congelat el sou els útlims 2 anys!!!. Vull creure que fóu un lapsus perquè de no ser-ho seria una autèntica burla a tots els vigatans de peu que els costa arribar a final de mes!!! Ja a precs i preguntes, la CUP va tornar a fer posar vermell Burgaya quan va demanar-li explicacions sobre la ingent despesa telefònica del seu mòbil al Brasil, entre d’altres despeses supèrflues que es generen des de l’Impevic, extretes de la relació de despeses del propi organisme. Com és habitual, Anglada va tornar a convertir els seus precs i preguntes en discursos programàtics que no són neutralitzats per l’Alcalde malgrat que superin de molt el temps que es considera acceptable per formular un prec o una pregunta. Ni tan sols el fet que Anglada, juntament amb el regidor Antoni Serrat, ja formi part del Consell d’administració de Vialnet (la nova empresa mixta de Cespa i l’Ajuntament de Vic per la neteja dels carrers) sembla acontentar-li les seves ànsies malaltisses de poder! El Ple va acabar amb un forat més al cinturó…

I què farà l’Ajuntament de Vic?

Seria incocebible que l’aplicació de la rebaixa dels sous dels funcionaris que l’Ajuntament de Vic aplicarà no vagi acompanyada també d’una rebaixa dels sous dels regidors i dels càrrecs de confiança. L’Alcalde, el primer!. I l’oposició, també! A més, caldria definir i establir les prioritats polítiques d’ara fins a final de legislatura mitjançant l’elaboració d’un pla de contenció de la despesa pública que salvaguardi les prioritats escollides. Ara bé, en el context actual, seria difícil justificar una important merma econòmica en les polítiques socials. A més, una rebaixa dels sous de regidors i càrrecs de confiança, afegida a la dels sous dels funcionaris, i d’una curosa revisió de la despesa en totes i cadascuna de les àrees i organismes autònoms de l’Ajuntament de Vic faria aflorar contingents de despesa supèrflua que en moments de crisi econòmica cal erradicar ajudarien a mitigar la retallada pressupostària global que l’Ajuntament necessita fer. D’entrada, només els dos regidors d’Esquerra han posat a sobre la taula l’assumpció personal i unilateral d’un compromís d’austeritat que comença per minorar els seus ingressos com a regidors.

Només en queden 11..

Abans d’entrar al Ple, conec l’Arnau Mas, el noi trempat del Remei de Vic que s’ha rebel·lat contra els circs amb animals. Conversem una estona. Li mostro el meu suport a la iniciativa no sense abans fer-li notar que el circ contemporani català mai ha utilitzat feres en els seus espectacles. La moció s’aprovarà incloent un al·legat a favor del circ català, que des d’ICV-EUiA interpretaran associant el circ català amb l’elefant amb barretina. L’analfebetisme circense de la cultureta oficial fa estralls en aquesta art escènica secular. Amb un ordre del dia de pur tràmit, el Ple de veritat comença a precs i preguntes. Aquí, PxC, CUP i ICV-EUiA, jugaran fort en dos temes: padró i despotisme il·lustrat. En ambdós, un punyent Tornafoch guanya la partida a CUP i PxC. Una ambigua resposta de l’Alcalde i una de d’aclaridora i més encertada per part de López tanquen el debat sobre el padró. Els periodistes, però, endevinen un pas enrera de l’Alcalde que no se’ls confirma oficialment. Estan desesperats. Cert és, però, que l’Oficina d’Acollida, tal i com sempre ha manifestat el regidor López, no ha denunciat ni denunciarà els immigrants irregulars empadronats. Així doncs, la fermesa d’ERC continua essent la garantia que el model d’acollida ordenat i rigurós impulsat des de l’Oficina no experimentarà canvis que vulnerin la legalitat. Sobre el despotisme, López tanca el tema amb la disculpa oportuna. Amb tot, els plens de l’any escaig que resten per les municipals es faran molt llargs políticament parlant…sort que només en queden 11 !!

PS: Joan López, d’ERC, responent pregunta dels grups de l’oposició sobre l’empadronament.

L’Atlàntida de tothom

L’Atlàntida no ha sortit cara. El cost de més de 30 mil·lions d’euros acabarà essent barat si concebim el nou teatre-auditori no només com una de les millors caixes acustico-escèniques d’Europa, que també, sinó com la icona urbana que ha fet possible cosir el barri de l´Horta Vermella amb el dels Caputxins. Una icona urbana que ha de ser el nou pols urbà i social de la ciutat de Vic que, una vegada rehabilitada la zona de les Adoberies, contribuirà a fer que la ciutat visqui per sempre de cara al riu i no d’esquena. Seria un error flagrant no concebre el teatre així. I per concebre-li la ciutat se l’ha de fer seu. No serà el teatre dels músics i dels artistes, ni dels vips de la jet-set vigatana, ni tan sols el teatre d’un representant o grup polític, sinó el teatre de tots els ciutadans i ciutadanes de Vic i comarca. No en va la fundació que el gestiona hauria d’obrir-se política i socialment, també, a la ciutat. A la ciutat tenim entitats i persones de solera cultural suficient per tenir idees i propostes que innovin i produeixin dins del sector. I a més, hem d’exigir on calgui que l’Atlàntida formi part dels circuits nacionals de producció i si, tal i com sembla, a nivell nacional s’opta perquè en l’àmbit geogràfic i territorial on Vic s’ubiqui hi hagi d’haver un nou teatre de categoria E2, aquest només pot i ha de ser el de Vic. Ni més ni menys. Només així podrem rendibilitzar i socialitzar un teatre de ciutat, comarca i país. (foto:Adrià Costa).

Europa diu, Espanya crida, Vic acull

Abril eclíptic. Serra homenatjat. Pluja fina. Sequera política. Tribunal covard. Hi ha set de noticia. Silencis que parlen. Comentaris enverinats. Anònims i nominals. A ningú li falta raó. Arguments de tots colors. La política no és mai silenci però a voltes vol poc soroll. Triangle a 3 bandes. Carambola de billar. Europa diu, Espanya crida, Vic acull. Som la via i única garantia.

L’oasi del POUM de Vic

Ras i curt. El POUM de Vic aprovat provisionalment és molt millor del que va aprovar-se inicialment. Es podria dir, fins i tot, que no és el mateix. La “rectificació” prové de l’estimació de les al·legacions ciutadanes, així com de la dels grups polítics que també van presentar-ne (ICV-EuiA, CUP i ERC), que no tan sols l’han millorat, sinó que n’han fet corregir alguns criteris. No en va, doncs, la seva aprovació ha estat unànima. Solà estava cofoi. Rectificar és de savis. Ell mateix ho va reconèixer: “de l’error n’hem fet virtud i jo al mig merdejan-t’ho tot”. Touché. Fins i tot Anglada va dir-hi el “Sí”, encobert d’abstenció pactada (i amb contrapartida inclosa, a visualitzar-se d´aquí 1 o 2 plens). El tagline “poumista” dels diferents portaveus, inclòs CIU, fou en clau de futur, de reconèixer l’esforç col·lectiu i participatiu, excepte el del PSC, que va entestar-se en parlar del passat i sacrilitzar (en excés) l’urbanisme de l’era Codina. Potser (o no) fou una estratègia pactada amb CIU, però si ho fóu, se’ls passà l’arròs. El ple va acabar, fins i tot, amb aplaudiments dels regidors presents. I és que després de la tempesta de l’aprovació incial del POUM, ara l’aprovació provisional ha fet aflorar de nou l’oasi vigatà (?). Us deixo el meu twitter i qik del Ple.

(foto:osona.com)

L´home del tros de paper…

Més públic de l´habitual al ple d´ahir. L´efecte padró encara cuejava. Lluny, però, de la mediatització èpica del ple passat. Tots els grups, excepte PxC, no volien grenya “padronera”. L´única novetat del ple d´ahir era l´estrena de la nova reportera d´EL9TV i un home misteriós que ensenyava un tros de paper als regidors que se li acostaven. El nou servei de lloguer de bicicletes “vicing” (amb “v” de vic i no  “b” de bicicleta o barcelona) impulsat per Mercè Vidal (qui repetirà de regidora) va ser el punt llaminer de l´ordre del dia. Ja a mocions, a Tornafoch se´l va veure molt més còmode que en el Ple anterior i apel·lant a la responsabilitat de tots per debatre el tema de la immigració va retirar la moció sobre el padró. Anglada, en canvi, va aprofitar per fer el discurs que en el ple anterior el marcatge impecable de l´equip de govern en el seu terreny de joc no li ho va permetre. En clau de futur, però, cap dels 3 partits de govern, haurà perdut bugades en aquesta maquinada i sí en poden perdre, en canvi, en el debat de l´avantprojecte de llei de l´organització territorial. Obro un parèntesi. En aquest tema, cal que tots (és a dir tots els grups polítics de Vic i comarca) ens posem les piles per tal d´unificar un discurs força capaç d´atorgar a Vic i comarca el pes polític que es mereix. Del contrari, Manresa veu en les hostilitats internes de Vic i comarca, una via d´aigua per fer-nos naufragar. I en el debat de la capitalitat, Vic pot haver comès molts errors i haver exercit un mal lideratge però que ningú s´equivoqui,  l´adversari no és Vic, sinó Manresa, a qui no li endevino una voluntat manifesta de treballar en xarxa. A més de les delegacions territorials que ja tenim, i de les que estan en cartera, tenim la joia de la corona, la UVIC, que hem d´erigir com a baluard comú i única referència de l´àmbit geogràfic (inventat) que pretèn ser la Catalunya Central. Nosaltres també som capital de fet i com a tal hem d´exercir-la. Tanco el parèntesi. Es van fer alguns precs i preguntes més i el ple va acabar. Però em vaig quedar amb un dubte..qui era el misteriós home del tros de paper??

Felicitats i bona feina!

Amb l´amic i exalcalde Codina sempre hem compartit que la ciutat de Vic cal entendre-la però sobretot estimar-la. Doncs Josep Maria Font (President ERC Vic) i Joan López (Candidat ERC Alcaldia 2011) l´entenen i l´estimen. I a més, són honestos. Són els valors més preuats del trencaclosques polític d´avui en dia. Com el pagès que enfonsa la rella per solcar la terra i fer excel·lent llaurada, ells han empeltat ciutat i partit per fer créixer de nou el projecte d´Esquerra a Vic. En l´assamblea del divendres on van ser escollits s´hi va sembrar la llavor. I vindrà bona collita. Personalment, ho compartim gairebé tot i no en va ens hi hem il·lusionat junts.  Ha estat gràcies a l´esforç de tots els militants, històrics i jerkis inclosos, a la generositat de Gràcia Ferrer, al sacrifici personal del President sortint, Raül Escobar, a qui li agraeixo públicament el gest humil de deixar pas, així com a la bona predisposició i sintonia de l´executiva comarcal i del diputat Freixanet amb el nou president, candidat i executiva entrant, que ha estat possible construir de nou un projecte que vol i pot ser vigatà, d´esquerres, republicà i independentista. Arromanguem-nos plegats i anem per feina!

PS: Joan López emocionat minuts després de ser elegit cap de llista.