Sempre diàleg !

Dialogar quan les coses són fàcils i el vent bufa a favor és fàcil, fer-ho quan les coses es torcen és més difícil però a la vegada més necessari. Per això sóc dels que opina que, malgrat l´última atzagueiada injustificable d´ETA a Barajas, cal ser perseverant i tenaç en mantenir oberta la porta al diàleg. Si ens deixem endur pels sentiments i els impulsos obstruirem el pas a l´esperança de viure en pau de manera definitiva. Per tant és precisament ara quan cal més diàleg que mai perquè ningú perdonaria que tenint la possibilitat, encara que remota, d´acabar amb la lacra terrorista, no ho féssim. I és que silenciar el diàleg i enterrar la negociació seria un greu error perquè és la paraula i no l´opressió la que estimula el pacte. I tot pacte comporta dificultats i sacrificis, però fa néixer esperances. Malauradament, la dèria del PP crec que les enterra totes les esperances. I certes decisions judicials de la sala penal de l´Audiència Nacional no ajuden a alimentar-les tampoc. El més greu i intolerable, però, és veure com el fantasma de la pressió partidista i conservadora va quallant a les diferents instàncies judicials. Malgrat això, sempre i més que mai, diàleg!!.

El forat de Sant Ou i el plà de Sant Pere

El forat de Sant Ou és un avenc de més de 70 metres de profunditat situat a la comarca del Ripollès, a prop de Gombrèn, del castell de Mataplana i del Santuari de Montgrony. El lloc ha estat objecte de moltes llegendes, la majoria d´elles relacionades amb les disbauxes del Comte Arnau, l´amo i senyor d´aquestes contrades. Segons la llegenda, alimentada al llarg dels anys pels habitants de la zona, era aquest l´avenc per on el Comte Arnau s´esmunyia per anar a fer “visites” a les monges del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per on s´escapava, també, quan era perseguit. No va ser fins la primera dècada del segle XX, quan Mossèn Norbert Font i Sagué, introductor de l´espeologia a Catalunya, explorà per primer cop l´avenc, tot certificant des del fons del forat que aquest no tenia sortida ni cavitats subterrànies. Malgrat tot, la seva espectacular profunditat ha estat la que ha seguit alimentant durant anys aquestes llengendes. En l´actualitat el forat es troba protegit per unes valles de fusta que alerten del perill de caiguda. Més enllà de la curiositat de l´avenc, l´excursió és molt recomanable per la visita a la capella troglodita, l´església de Sant Pere (podeu demanar les claus de l´església a l´hostatgeria i us les deixaran sense problemes, tornant-les és clar!!) i la passejada divertida que farem i en la que visualitzarem, durant el primer tram, una extraordinària panoràmica del Pedraforca.

Com arribar-hi:
Cal dirigir-nos a Campdevànol i d´allà continuar la carretera que va fins a Gombrèn, i uns pocs kilòmetres després de passar el poble trobem a la nostra dreta el trencant que ens porta al Santuari de Montgrony. Tot i que s´hi pot accedir des d´una pista sense asfaltar que trobem a la nostra esquerra, poc després de deixar la carretera principal i abans d´arribar a dalt del Santuari, la meva recomanació és pujar amb cotxe fins al Santuari de Montgrony (anomenat la Covadonga Catalana) i on es diu que els àrabs mai van poder arribar. Un cop a dalt, deixarem el cotxe a l´aparcament. Just entrar i a l´esquerra de l´hostatgeria del santuari s´hi enfilen unes escales que porten a la petita capella troglodita on fou trobada la mare de deu (podeu pujar al diminut segon pis de la capella i fer sonar la campana!). Ara cal continuar pujant però per les escales excavades a la roca que segons sembla feu construir el mateix Comte Arnau per poder accedir al Plà de Sant Pere i una mica més amunt a l´església romànica que porta el mateix nom. Cal dir que fou el bisbe de Vic, Josep Morgades, qui veient la degradació d´aquesta església en començà la seva restauració cap a l´any 1880. Si ens tornem a situar al plà, resseguint el camí vallat amb barana de fusta que voreja el cingle arribarem fins a l´inici del “camí del mal pas” (estret, cantallut i amb baixades i pujades) que ens guiarà, vorejant l´espadat, fins un camí que després d´una forta pujada ens portarà fins l´avenc de Sant Ou, deixant a baix a la nostra esquerra el refugi de les Planelles. El recorregut (anar i tornar) el podem fer tranquilament en poc menys de 2 hores.

Ermita troglodita de Sant Miquel de la Roca

Situada a la comarca del Plà de l´Estany, l´ermita troglodita de Sant Miquel de la Roca, és una cavitat natural d´orígen eremític que es troba en un espadat sobre el riu Fluvià. Actualment encara s´hi conserven els murs que la van delimitar de l´espadat, una arcada gòtica exemplar i les restes del que fóu una cisterna. Dins la cavitat s´observa amb claretat l´aprofitament de les parets naturals del fons de la bauma per a la construcció de l´ermitatge. El primitiu tancament de la bauma podria datar de l´època de les ermites troglodites, entre els segles V a VIII, tot i que és obvi que ha sofert modificacions posteriors que han configurat el seu aspecte actual. De totes maneres, el lloc respira recés i silenci i val molt la pena acostar-s´hi. A més, pel camí que hi mena, trobarem les restes del que fou un petit santuari, el de Sant Esteve de Bassets.

Aquestes són algunes de les indicacions per tal de trobar-la sense masses complicacions. Hem d´arribar-nos a Banyoles i un cop allà agafar la carretera que porta a Esponellà, tot desviant-nos abans en direcció al poble de Crespià. Just entrar al poble apareix a mà esquerra un indicador que ja senyala Sant Miquel de la Roca i també Sant Esteve de Bassets. Al cap d´uns metres, una pista forestal (en bastant bon estat) que en alguns llocs ens deixarà veure el riu Fluvià a sota, ens guiarà cap a l´ermita. Cal prestar atenció perquè l´últim indicador de l´ermita, just al costat d´un camp, es troba a terra i ens pot passar desapercebut. Un cop aquí, cal deixar el cotxe i un camí molt estret però fresat (al principi) ens menarà fins a l´ermita.

La bona voluntat de l´agent cívic.

En aquests últims mesos i setmanes hem vist com els agents cívics de l´Ajuntament de Vic complien amb el seu deure “cívic” i esmerçaven esforços (segurament alguns en va) en fer pedagogia del civisme i les bones maneres a tots aquells ciutadans que incumpleixen alguna de les normes de l´ordenança de civisme i bon govern. Sense voler desprestigiar la iniciativa, que considero positiva però poc efectiva, ni menystenir la feina dels agents, de la qual me´n costen bones referències, el dubte el plantejo en la incidència que tindran les recomanacions fetes pels agents cívics a l´hora de canviar o modificar els hàbits negligents dels ciutadans infractors. En qualsevol cas, després d´aquesta primera fase informativa caldrà, sense més demora, adoptar les mesures que calguin per tal de poder sancionar aquelles conductes que, per reiteratives, continuin menystenint les normes col·lectives que molts ciutadans complim.